Déu i el no-res. L'aproximació al budisme de Heinrich Dumoulin.

-

Resum

Aquest article examina el paper en la recepció del budisme zen a Occident dut a terme pel pare jesuïta alemany Heinrich Dumoulin (1905-1995). Gràcies als seus coneixements històrics i filològics excepcionals, els escrits de Dumoulin ofereixen una reconstrucció detallada de les arrels històriques i el desenvolupament del zen a la Xina, Corea i el Japó, com també la traducció i interpretació d’alguns textos clau del budisme japonès. Dumoulin també es va interessar per la poesia japonesa i la tradició xintoista, com mostren els seus estudis de l’obra de Kamo no Mabuchi (1697-1769). Amb tot, és en el diàleg que estableix, des d’unes conviccions catòliques profundes, amb filòsofs i mestres espirituals japonesos coetanis on podem valorar millor la significació de la seva aproximació al budisme per a la configuració de la filosofia i la teologia actuals. En aquest sentit, ocupen un lloc destacat les seves reflexions al voltant de la comprensió cristiana tradicional de la realitat última com a ésser personal davant el no -res absolut.