Horitzó revista de ciències de la religió

Espacios de resistencia y activismo espiritual. La geoética como una ética de la geosfera

2022-04-27T08:06:07+00:00

El present assaig busca estimular la consciència de l'espiritualitat, la dinàmica del que dona vida en la relació entre l'ésser humà i la geosfera, que inspiri a una conversió ecològica (LS 216). Aquest misticisme ecològic s'exposa segons el mètode pedagògic ignasià, és a dir, observant científicament des de l'experiència l'actual crisi social i ambiental global, reflexionant sobre els valors geoètics que existeixen en relació amb la situació exposada interpretant el seu significat espiritual a partir del concepte de noosfera, i finalment posant en pràctica els resultats de la nostra aprensió de la situació amb actituds i accions concretes. En altres paraules i seguint la teoria de la interpretació de P. Ricouer: explicant des de la raó, interpretant des de l'esperit segons uns valors geoètics i apropiant-se d'una nova compressió de la realitat, s'albira una acció o praxi que és resistència en esperança, una acció espiritual que genera espais de resistència i una esperança que esdevé justícia espacial.

Déu i el no-res. L'aproximació al budisme de Heinrich Dumoulin.

2022-04-27T08:46:39+00:00

Aquest article examina el paper en la recepció del budisme zen a Occident dut a terme pel pare jesuïta alemany Heinrich Dumoulin (1905-1995). Gràcies als seus coneixements històrics i filològics excepcionals, els escrits de Dumoulin ofereixen una reconstrucció detallada de les arrels històriques i el desenvolupament del zen a la Xina, Corea i el Japó, com també la traducció i interpretació d’alguns textos clau del budisme japonès. Dumoulin també es va interessar per la poesia japonesa i la tradició xintoista, com mostren els seus estudis de l’obra de Kamo no Mabuchi (1697-1769). Amb tot, és en el diàleg que estableix, des d’unes conviccions catòliques profundes, amb filòsofs i mestres espirituals japonesos coetanis on podem valorar millor la significació de la seva aproximació al budisme per a la configuració de la filosofia i la teologia actuals. En aquest sentit, ocupen un lloc destacat les seves reflexions al voltant de la comprensió cristiana tradicional de la realitat última com a ésser personal davant el no -res absolut.

Le dialogue islamo-chrétien à l'école des pères blancs

2022-04-27T09:02:25+00:00

Al llarg de 150 anys d'existència, els Pares Blancs han traçat progressivament estratègies per a l'evangelització a Àfrica. A partir de Charles Lavigerie, el seu programa missioner podia entendre's, no sols en el context dels estudis postcolonials, sinó també a partir de la idea del Papa Francesc d'"anar a les perifèries”, de tal forma que van ser essencials en l'evolució cap a una millor comprensió del diàleg entre cristians i musulmans.

Cap a l'esperit. El sentir no és quelcom, però tampoc no-res

2022-04-27T09:21:10+00:00

Intentar acostar-se a l’esperit, que és el propòsit d’aquest breu escrit, té molt del conte zen d’un peix que nedava desesperadament per arribar a l’oceà on era, o també de l’ensenyament budista segons el qual el «despertar» o la «il·luminació» no s’aconsegueix perquè és ja la nostra condició nativa. Hi ha qui quan sent la paraula «esperit» arqueja les celles i no en falten raons. Pot ser que
associï la paraula «esperit» amb alguna entitat, ànima, àngel, dimensió paranormal o ésser supraterrenal, i, com que avui el terme «espiritualitat» està prou en voga i es ven amb força freqüència com a «espiritual» el que és més aviat màgia i bruixeria (tècniques per dominar els esperits, controlar el futur, evitar malalties, etc.), no és estrany que es produeixin tota mena de malentesos. Començarem, doncs, el nostre camí pel qual avui se sol entendre per espiritualitat per tal de veure si podem remuntar-nos a alguna cosa que puguem anomenar amb tota propietat esperit i si aquest existeix o es dona d’alguna manera.

La iconoclasia en el arte contemporáneo. El atonalismo de Schönberg y la abstracción de Kandinsky

2022-04-27T09:49:06+00:00

En aquest article tracto d'assenyalar, d'una banda, la relació entre la tradició iconoclasta jueva i l'atonalismo de Schönberg i, per un altre, la tradició iconoclasta bizantina i l'abstracció pictòrica a Kandinsky. Per a això, és primer imprescindible justificar que no solament la imatge sinó també la seva absència ha de ser objecte d'atenció per part de la Teologia Estètica, sent la iconoclasia, en el seu sentit ampli, un fenomen persistent. Després d'un succint repàs pels fonaments de la prohibició jueva i bizantina, analitzaré la relació entre aquestes dues tradicions i successos puntuals biogràfics de tots dos autors, per a tractar de veure referències d'aquesta relació en les seves obres.

La razón de la razón

2022-04-27T09:58:05+00:00

L'article es pregunta per la raó que les coses aparentment tinguin una raó. Es tracta simplement d'una estructura de la intel·ligència, d'una estructura de la realitat, o de totes dues coses alhora? Un recorregut històric permet recollir algunes reflexions fonamentals, des de l'antiga Grècia fins al present, per a tractar després de pensar per què les coses tenen un per què.

La revolució de les Ciències Socials: l'impacte de la computerització. Els sistemes complexos adaptatius i el diàleg interreligiós

2022-04-27T10:05:33+00:00

Sense precedents, la tecnologia computacional està entrant en tots els espais de les ciències, i també en les ciències socials. Ens permeten la possibilitat d’explicar des d’una mirada digital com funciona la societat, detectar patrons a través d’eines d’anàlisi, i fins i tot explorar situacions hipotètiques creant models en la recerca d’un món millor. En aquest article explicarem com ha entrat la computerització a les ciències socials, quins són els reptes actuals i com pot ser una eina de possibilitats en l’estudi de les ciències socials. Veurem en el cas concret de la teoria dels sistemes adaptatius complexos (SCA) i com la seva aplicació social en el camp interreligiós revela i explica la dinàmica i la conducta dels grups.

Religió, sagrat i sant: una dificultat per a les Ciències de les Religions

2022-04-27T10:46:28+00:00

En les Ciències de les Religions s’ha donat per entès que la religió gira al voltant dels conceptes de sagrat o de santedat. En aquest article es mostra com el concepte de sagrat ha estat estudiat conjuntament amb els de tabú i de puresa des dels orígens moderns de les Ciències de la Religió. En el món clàssic llatí, tanmateix, el concepte de sagrat es va anar desvinculant progressivament del context religiós per endinsar-se en l’àmbit del dret, en un clar procés en què la sacralitat ja no queda definida per la relació amb els déus sinó pel marc normatiu que fixa la llei.

Parlar de l'experiència religiosa. Experiència fonamental i esdeveniment.

2022-04-27T10:55:53+00:00

El primer problema dels discursos sobre l’experiència religiosa és la manca de clarificació d’allò que hom entén per religiós o religió. Tanmateix, és només a partir d’aquí que podrem interrogar-nos sobre la naturalesa «religiosa» del cristianisme i de l’experiència cristiana, així com sobre llur relació amb la postmodernitat i amb la metafísica, com ho fa Gianni Vattimo. L’experiència cristiana apareix llavors com una forma particular de l’experiència fonamental en la qual hom fa experiència de si i de la facticitat, en l’esdeveniment d’una donació de si i del món, i eventualment de l’ésser i de Déu. La qüestió de la denominació de l’experiència es revela com una simple interpretació, però el seu caràcter d’interpretació roman insuperable si volem ser fidels a l’esdeveniment com a tal i a la fractura de la presència que aquest esdeveniment manifesta.

La descripción comprensiva del hecho religioso de Juan Martín Velasco

2022-04-27T11:24:44+00:00

El present assaig exposa la descripció comprensiva del fet religiós que es desprèn de l'obra de Juan Martín Velasco, destacant els elements de la seva estructura: el Misteri, la relació religiosa i el procés de constitució dels símbols religiosos (misteriofanías), així com
el camí que s'anuncia parell a una futura filosofia de la religión.